TANCAMENTS PER A BOSSES DE PLÀSTIC

L'altra dia, quan vaig fer l'Estoig per a documents, em van sobrar les parts de dalt de les ampolles que vaig utilitzar. Però com que aquí no llencem res, avui les farem servir.

Els congelats precuinats sempre són una bona solució quan hi ha pressa. Jo sempre procuro tenir-ne algun, per si de cas... Però moltes vegades encetem una bossa de qualsevol cosa congelada, de pèsols, d'arròs, de calamars, i ens queda a mitges. Una bona solució per a tancar-les i que no se'ns acabi escampant tot pel calaix del congelador, són les típiques pinces de plàstic. Però si no en tenim a mà, o si el que volem tancar té suc, o és líquid i per tant ha de tancar hermètic, una bona opció és la que us proposo aquí aprofitant la part de dalt de les ampolles de plàstic.


Agafem la part de les ampolles que ens van sobrar, o d'altres que hem reciclat prèviament.


Amb unes tisores en tallem la part de dalt. Podem tallar-ho deixant més o menys plàstic a baix, però si el bec  de l'ampolla és estret, millor que ho tallem més curt.


Agafem la bossa que hem de tancar hermèticament.


La passem per dintre del bec de l'ampolla i la traiem per la part de la rosca deixant que sobresurti.



Ho veieu?, la bossa ha de sortir per dalt i sobrepassar un tros per poder-la enroscar amb el tap.



Ara ja ho podem tapar enroscant el tap.


I llestos, queda hermètic i ideal per a coses que poden vessar.
Què us sembla aquesta idea??? Jo la trobo genial!

ESTOIG PER A DOCUMENTS

Aquests dies he estat traginant els meus títols acadèmics amunt i avall. De fet qui es dedica a la meva professió ho fa sovint, ja que ens hem de presentar a convocatòries de l'administració i s'ha de justificar absolutament tot, i per descomptat la formació acadèmica.
Jo crec que qui va dissenyar els formats dels títols, el que diem una persona molt pràctica no era, i no els va fer més grans i complicats de transportar perquè no deurien existir mides de paper gegant. O sigui, que el nombre de convocatòries a les quals et presentes és proporcional al rebregament dels teus títols oficials, i al final ja són com una massa de paper arrugada on gairebé ja no s'hi pot llegir quins estudis has cursat.


Però jo sí que sóc una persona pràctica i polida a qui no li agrada el rebregament, i per això, ja fa dies que li donava voltes a un sistema per tal de poder transportar els documents sense problemes. Les meves companyes de convocatòries ho saben, perquè en un viatge en tren entre tots els documents doblegats, en bosses i carpetes gegants ho vam comentar.

Primer vaig pensar en fer-ho de cartró, però vaig deixar-ho còrrer perquè no ho veia gaire resistent. Després de donar voltes a diverses opcions vaig decidir que el millor seria fer-ho amb ampolles de plàstic reciclades. Però tenia un problema: com ho encaixo per a tancar-ho???, i els amics del Cavall Fort m'ho van acabar de solucionar. En la revista d'aquest mes proposen fer estoigs amb ampolles de plàstic tancant-les amb cremalleres!

Primer em vaig procurar unes ampolles de la mida dels documents, o sigui grans i que fossin maques.


I després de beure'm tota l'aigua, les vaig tallar a la mida dels títols amb unes tisores. Una servirà fer fer el cos del tub porta documents, i l'altra la tapa.


Una vegada tallades hi fem forats amb un punxó a mig centímetre de la vora i separats entre ells també mig centímetre. Aquests foradets ens serviran per a cosir la cremallera més fàcilment.




I ara ens procurem:
  • una cremallera de la mida del perímetre de les ampolles
  • fil una mica gruixut
  • una agulla per cosir
Podeu fer-ho del color que vulgueu, jo ho he fet de manera que contrasti, però si no ho voleu tan "canton",  podeu buscar una cremallera del mateix color de l'ampolla.



I som-hi, cosim la cremallera tancada, primer a una ampolla...


... i després a l'altra, ara sí amb la cremallera oberta.


Mireu com queda...


I ja ho tenim, un tub porta documents la mar de xulo i resistent!


Hem de mirar si hi podem posar els documents dintre i podem tancar-lo bé. De fet jo ja ho havia calculat abans de tallar les ampolles, però com que anava super justet no les tenia totes.


Però sí!!! Hi caben perfectament.


Ja podem tancar la cremallera i portar-los amunt i avall sense que s'arruguin. Ara només caldrà aprovar les convocatòries!


Jo ho he deixat tal qual, però si voleu podeu guarnir-lo amb cintes adhesives de colors com les que vam utilitzar per fer la Safata decorada amb washi tape o el Suport per a carregar el mòbil, posar-hi enganxines, cosir-hi botons de colors... això ja va a gust del consumidor.

Si ho feu amb ampolles petites us pot servir d'estoig per a llapis, o per al que volgueu. I si ho feu amb dos culs d'ampolla teniu una capseta o un moneder super original.

Què us sembla? Us animeu a fer-ne un?


PA DE PESSIC

Ja fa dies que tinc problemes d'espai al congelador, quan hi he de posar alguna cosa he de fer com una mena de "tetris" per a encabir-ho tot. I és que a part del que anem consumint habitualment a casa, hi tinc congelades tot de coses com ara: mores per a fer salses que vaig collir al setembre, castanyes crues i escaldades aplegades per Tots Sants, tapers i més tapers amb miques de crema de xocolata, de mantega amb vainilla, de maduixes... que em sobren de fer algun pastís i que no sempre ens mengem després a cullerades... En fi, que ahir vaig decidir fer una mica de neteja per tal de tenir més espai al congelador.
I qualsevol excusa és bona per a fer un Pa de pessic i guarnir-lo!


Ingredients:

  • 200 gr. sucre
  • 200 gr. farina
  • 6 ous
  • pell ratllada de llimona
  • 2 cullerades d'ametlla molta (opcional, jo les tenia i les hi vaig afegir també per acabar sobres...).



Elaboració:

Mentre preparem la massa preescalfarem el forn a 180 graus.
Agafem els ous i en separem les clares, les muntem a punt de neu i les reservem.


Batem els rovells amb el sucre fins que quedin blanquets.


Tamisem la farina i ho afegim a la barreja amb la pell de la llimona ratllada i les cullerades d'ametlla molta. Remenem bé fins que tot s'integri. Una vegada tot ben barrejat hi afegim les clares a punt de neu amb una espàtula remenant amb molt de compte perquè no baixin.
Untem un motlle amb mantega i hi posem una mica de farina perquè no s'enganxi i hi aboquem la massa del pa de pessic. Ho enfornem durant uns 35 minuts a 180 graus a mitja alçada.

I aquí teniu el pa de pessic!


Ara falta espantar-lo, és a dir, deixar caure el motlle de cop al marbre per tal de fer-lo saltar i que es desemmotlli sense problemes, i deixar-lo refredar en una reixa.


A partir d'aquí ja va a gustos. Us el podeu menjar tal qual, sucat a la llet o a la xocolata desfeta, empolsinat amb sucre glassa, o guarnit com si fos un pastís. Com que jo tenia moltes cremes, l'he guarnit.

Primer de tot l'he tallat en tres capes i les he xopat bé d'almívar. Si voleu veure com es fa, podeu consultar-ho a l'entrada del Pastís de fondant, però aquí hi he afegit un raig de conyac.


I som-hi, capes de crema de mantega verda amb vainilla... pel damunt crema de xocolata...


I per acabar floretes de crema amb maduixa natural.


Una barreja una mica exòtica però us asseguro que irresistible!


Ben xopadet d'almívar i boníssim. En voleu un tallet???


Resultat: més espai al congelador, hem acabat sobrants d'ametlla, i hem gaudit d'uns bons postres. I ara a cremar les calories!!!