COTXE-PASTÍS

Avui he assolit un altre grau de "Mare Patidora", no sé si és el nivell 10 o 11, ja he perdut el compte. El meu fill ha aprovat l'examen de conduir!



De fet porta tota la vida fent pràctiques, ja de ben petit amb aquest volant...



... i de més gran amb aquest altre.



I és que és un gran aficionat als cotxes. Si voleu saber qualsevol cosa de rallys, quin model nou ha tret tal marca o quins pneumàtics porta tal pilot, no ho dubteu, pregunteu-li a ell. Fins i tot va crear la pàgina de Facebook Rally en Català on podeu trobar totes les novetats sobre els rallys.

Per tant, quan al novembre va fer 18 anys no hi havia dubte, el pastís d'aniversari havia de ser UN COTXE.

Ja em teniu buscant com ho podia fer i mirant fotos dels cotxes dels seus pilots preferits per tal d'intentar fer-ne una rèplica. En fi, un munt de temps buscant informació, bé informació i també assessorament.

Conec un pastisser, en Francisco, però dels pastissers de tota la vida, que últimament coincidíem bastant i em va donar molts bons consells per tal de que el pastís sortís amb cara i ulls.



Perquè no em vull enganyar, era tot un repte per a mi, primer perquè era el meu segon pastís que feia de fondant, i segon perquè mai havia fet un pa de pessic tant gruixut i tenia por de que se'm cremés. A més, per molt que veies tutorials i vídeos per internet de com fer un pastís de fondant no és el mateix que posar-t'hi de debò.

En Francisco, que a més a més també té un bloc la mar de xulo que es diu Pastelería en casa i que només de veure'n les fotos ja t'entren ganes de menjar-t'ho tot, em va assessorar la mar de bé. Gràcies Francisco!



I aquí em teniu fent el pa de pessic amb un motllo en forma de cotxe, farcint-lo de melmelada i crema de xocolata ("ganache"), mullant-lo amb almívar,


...i empastifant-lo amb més xocolata per tal de que el fondant s'enganxés.



El fondant és una pasta de sucre que venen en pastilles de colors i que sembla plastilina. O sigui que em vaig veure transportada als meus temps de criatura al cole quan estirava la plastilina amb un corró, la tallava amb un ganivet de plàstic i feia figuretes de colors.



Amb les fotos del cotxe del cantó dret, de l'esquerra, vist des de dalt, per davant i per darrere, vaig anar fent peces de fondant fins que vaig tenir el Citröen d'en Loeb i l'Elena.



No va quedar malament i el meu fill no s'ho esperava pas. Li va fer molta gràcia. A més, el dia del seu aniversari era el dia que acabava el Rally Catalunya Costa Daurada i li vam donar al tornar de Salou. Dia complert: rally, aniversari i pastís de cotxe!



Però el cap de setmana següent venien tota la família a dinar per a celebrar-ho, que la majoria d'edat no s'assoleix cada dia, i vam haver de repetir el pastís.



Aquest cop però va ser el Mini d'en Sordo i en Del Barrio, amb carretera inclosa perquè érem més gent i havia d'haver pastís per a tothom!



Aquí en teniu el resultat, i si us he de ser sincera, estic orgullosa perquè van quedar xulos i a més a més estaven bons!!!


Si us animeu a fer pastissos de fondant i necessiteu ajuda no dubteu a dir-m'ho.

I a partir d'ara vigileu quan travesseu el carrer, que el meu fill ja condueix!