CORTINA DE CÀPSULES DE CAFÈ

Per fi ja la tinc acabada!!! la cortina vull dir, i és que ha estat tot un procés que va començar deu fer un any o potser més, crec que un any i mig aproximadament.


La cortina que teniem a la porta de sortir a la terrassa estava fatal, s'havia de canviar, i jo em vaig entestar en fer-ne una TOT FET A CASA amb càpsules de cafè reciclades. El cas és que la cortina que ha d'anar a aquella porta no ha de ser només de fer maco. Estem a la muntanya, les temperatures són bastant extremes perquè a l'estiu fa calor però a l'hivern hi fa molt de fred, i a més ha de ser espessa perquè no hi entri l'aviram, sobretot les mosques i les vespes que n'hi ha a milers, jo no sé d'on en surten tantes.


I es clar tot va començar amb una crida col·lectiva a reciclar càpsules de cafè. Penseu que he arribat a associar a la gent amb el color de les càpsules. Per exemple la Laura és color cava, els meus pares i la meva sogra són granats, l'Asun és lila, el Ramon, la Susagna, la Lidia i tothom del Petit Món són blaus, i la Mercedes..., bé la Mercedes no és un color és un arc de Sant Martí dins de garrafes d'aigua, i sinó mireu!


Moltes gràcies a tothom que m'ha ajudat a reciclar càpsules, els qui he anomenat més amunt i els qui no, què són molts i segur que em deixaria algú!


Una feinada..., neteja les càpsules, deixa-les assecar, classifica els colors... Al final a casa em van dir o les càpsules o tu! I es clar, quin remei, vaig haver de parar de col·leccionar-les i  anar per feina.
Ah i una advertència no llenceu el marro per l'aigüera, al menys si en netegeu moltes de cop. Jo sempre havia sentit a dir que anava bé per a netejar les canonades, doncs a mi se'm van embossar i vam haver de desmuntar l'aigüera! Des de llavors el marro va a les escombraries.

Un cop netes vaig triar els colors que s'hi adeien amb la decoració del lloc on havia d'anar la cortina, i les vaig xafar comptant quantes en tenia de cada color.


Vaig aprofitar la fusta de la cortina vella i hi vaig adaptar els forats amb un filaberquí.


Calculant el diàmetre de les càpsules vaig veure que necessitaria 21 tires de 37 càpsules de llarg.
Les tires les vaig fer de cinta negra, perquè quedés més seriosa, però depenent d'on ha d'anar la cortina, de tires de colors també quedaria molt xula.


Vaig lligar les cintes per dalt fent-hi un nus.


Ja tenia l'estructura a punt, però no podia començar a enganxar-hi càpsules a la babalà. Aleshores, vaig crear una taula d'excel de 21 per 37, i com que sabia quantes càpsules n'hi havia de cada color dels escollits, hi vaig fer un possible disseny de com quedaria la cortina.

I som-hi, amb la pistola de silicona i anar fent, a cada quadret de la taula dues càpsules d'aquell color, enganxades l'una amb l'altra i la cinta pel mig.


Per tal de que quedés més espessa i no hi passin les mosques, les càpsules les vaig posar alternes, és a dir, on a una tira hi va càpsula a la següent hi va un espai, i al revés. Una tira comença amb una càpsula sencera i l'altre amb mitja, i al final de la filera igual. Ho veieu?


I així anar fent, anar fent...


Amb paciència i estirada per terra fins al final.

I el dia que decidim anar a Prades a penjar-la perquè estem sense cortina, ja fa bon temps i entraran les mosques i les vespes, ja no podem allargar-ho més que estem al cap de setmana del 27 i 28 d'abril, resulta que ens llevem i...tatxant!!!


Tot nevat!


Això sí que no ens ho esperàvem, i més quan la tarda anterior havia fet solet i tot.
Bateig oficial de la cortina de càpsules amb neu!


I aquí la teniu 1554 càpsules en forma de cortina. Quanta cafeïna!!!


Què us sembla? Us agrada?