MACARRONS AMB CALÇOTS, CARXOFES I BOTIFARRA NEGRA

No puc evitar-ho, sóc una dona curiosa, (que no vol dir xafardera, només curiosa), però molt, i navegant per aquí i per allà vaig trobar una recepta en el bloc "gaudint de la cuina" que em va encantar: Macarrons amb calçots, carxofes i botifarra negra.
De fet em va agradar tant la idea de combinar la pasta amb els calçots, que vaig decidir provar-ho aprofitant que n'hi havia a casa perquè teniem calçotada al dia següent.


Ingredients:
  • De 80 a 100 gr. de macarrons per persona
  • 3 o 4 calçots
  • 2 carxofes
  • una botifarra negra
  • 2 tomàquets madurs
  • oli d'oliva
  • sal

Comencem desfullant les carxofes, tallant-les en quatre trossos i posant-les a bullir uns 12 minuts.
En una altra olla posem a coure els macarrons en aigua salada.
Mentre es bullen les carxofes i els macarrons, tallem els calçots a rodanxes i traiem la pell de la botifarra i també la tallem a trossos.



Ratllem els tomàquets i els reservem.


Quan tinguem les carxofes cuites les escorrem i les tallem a trossets petits.


Una vegada tenim tots els ingredients a punt ja podem començar a coure'ls.
Posem oli en una cassola i quan estigui calent, hi posem els calçots a sofregir.


Quan estiguin una mica rossos, hi afegim la carxofa i li donem unes quantes voltes.


Després hi afegim la botifarra negra i deixem que agafi temperatura i es desfaci.


I per últim hi posem el tomàquet ratllat.


Deixem que es cogui tot uns cinc minuts, ho rectifiquem de sal i ja ho tindrem a punt. Ummm, mireu quin goig que fa el sofregit de calçots!


Ara toca escórrer els macarrons i afegir-los a la cassola perquè es barregin bé amb el sofregit i s'amalgamin tots els ingredients. Els hi donem unes quantes voltes a foc baix i ja podem servir-los.


Estan boníssims, els calçots hi aporten el gust dolç i a l'hora una mica amarg i la combinació queda molt interessant. A casa els han encantat! El meu fill ha dit que no pararia de menjar-ne, bé de fet no ha parat fins que la cassola ha quedat neta!
Us recomano que ho proveu, és un plat ràpid i fàcil de fer.
Bon profit!!!


CAPSA DE SERPENTINES

He decidit fer un regalet, un detall, però es petit i no sabia com embolicar-lo. De fet ja havia elaborat capsetes per a regalar com la Capsa per a regal, reciclant el tub del paper del vàter, però volia fer alguna cosa diferent i especial.
Al final vaig decidir utilitzar unes serpentines que tenia per casa i fer-ne una capseta.


Per a realitzar la capsa de serpentines necessitem:
  • serpentines de colors
  • cola blanca
  • un pincell
  • una mica d'aigua.

Comencem desenrotllant les serpentines que utilitzarem. Agafem la primera i la comencem a enrotllar.


Quan ens sembli podem afegir-hi un altre serpentina d'un altre color i enrotllar-les juntes.


 I així anar fent procurant afegir una serpentina nova abans de que s'acabi la que estem enrotllant.
Quan tinguem la mida que desitgem, posem una mica de cola a la punta de la serpentina i l'enganxem perquè no se'ns desfaci la rosca que hem fet.


Pressionant amb els dits i amb molt de compte li donem forma de plataret a la rosca. I ja tindrem la base de la capseta.


Ara repetim el procés per fer-ne la tapa.


Veieu, vaig afegint-hi més serpentines a mida que vaig enrotllant.


I quan tenim la mida adient ja ho tenim, enganxem la punta de l'última serpentina amb una mica de cola i ja està. Només ens queda donar-li la forma que vulguem, això sí pressionant amb molt de compte les serpentines.



Aquí teniu la capsa tapada.


Però per tal de que no se'ns desfaci l'envernissarem amb cola blanca rebaixada amb una mica d'aigua.



Primer per dintre...


...i quan estigui eixuta, per la banda de fora.


La deixem eixugar, i ja la tenim!


A punt per a posar-hi un regalet.
Jo l'he feta de colors, però podeu fer-la d'un sol color, o combinant-los com vulgueu, només dos..., vosaltres mateixos.
Queda xula oi? A veure si en feu alguna, que és molt fàcil d'elaborar.




CREMA CREMADA

Per Sant Josep és tradició menjar Crema Catalana, i a casa cada any en fem.
Si voleu veure el tutorial de la recepta podeu clicar a l'enllaç i allà la teniu. Però algun seguidor m'ha preguntat com ho havia de fer per cremar-la, i per això he decidit ampliar el tutorial amb aquesta nova entrada.


Bé doncs, per a cremar la crema necessitem la Crema Catalana ja feta i freda (és evident), sucre i una pala de cremar. La meva pala és de les de tota la vida, de fet és de la meva mare, però n'hi ha d'elèctriques o també podeu utilitzar un bufador.


Com que al cremar el sucre es fa una bona fumera, us recomano fer tot el procediment a sota de la campana extractora de la cuina, si no podem quedar tots ben fumats!

Si ho feu com jo, amb una pala de ferro, començarem escalfant-la al fogó durant una bona estona.


Mentre s'escalfa, escampem el sucre pel damunt de la crema.


Una vegada tenim la pala ben calenta l'acostem al sucre i l'anem cremant, així de fàcil i senzill.


Si veieu que la pala es refreda, la tornem a escalfar una mica i tornem-hi!


Anar fent fins que ens quedi el sucre ben torrat.


Ho veieu? Doncs vinga, qui no mengi la crema cremada és perquè no vol!


Ummm! Boníssima, us recomano que ho proveu!


BASE DE PIZZA

A casa un dia dels del cap de setmana sopem pizza, normalment ho solem fer els dissabtes, mengem pizza mentre veiem una bona peli al sofà.


Però l'elaboració de la pizza comença una bona estona abans de la peli, ja que la massa s'ha de mimar i deixar que faci el seu procés de fermentació.

Ingredients:
  • 500 gr. de farina de força
  • 25 ml. d'oli d'oliva
  • mitja pastilla de llevat fresc (jo les compro al super, a la secció dels iogurts)
  • 250 ml. d'aigua tèbia
  • 1 pessic de sal


Comencem posant la farina en un bol.
Desfem la mitja pastilla de llevat en l'aigua tèbia i ho afegim al bol on hi tenim la farina. Remenem una mica amb les mans, hi incorporem l'oli mentre anem amassant, i per acabar, la mica de sal. Ho remenem bé i anem formant la massa.
Una vegada formada, anem amassant durant uns 10 o 15 minuts al damunt d'una taula ben neta i enfarinada. Jo a més a més de tant en tant l'enrosco com si fos una trena perquè segons els experts així després queda molt millor i més esponjosa. Ho veieu?


I segueixo amassant, i amassant fins que queda una massa compacta i elàstica.
Fem una bola amb tota la massa i la tornem a posar dins del bol prèviament enfarinat i la tapem amb un drap de cotó.



La deixem reposar com a mínim una hora, i passat aquest temps la massa ha d'haver doblat el seu volum.
Seguim! Tallem la massa en dos trossos més o menys iguals, perquè ens sortiran dues pizzes, i en fem dues boles.
Tornem a enfarinar la taula i un corró i procedim a fer la primera base de pizza.



Amb el corró estirem la massa en forma de pizza.


La posem damunt d'un paper d'anar al forn i ja la tenim a punt per guarnir-la.


Nosaltres hi hem posat tomàquet sofregit prèviament, mozzarella, olives, l'embotit que teniem per casa i orenga.
Repetim el procediment amb l'altre tros de massa que teniem.
Jo us recomano que hi poseu ingredients diferents a cada pizza, els que més us agradin, i així podeu anar variant: ara en menjo un tall d'aquesta, ara de l'altra...


Mentre elaboràvem les pizzes hem preescalfat el forn a uns 200 graus.
I un cop a punt, cap al forn fins que estiguin cuites!


I ja estan llestes, en voleu un tallet?


Us recomano que proveu de fer-la, perquè no té res a veure amb les bases que ja comprem fetes.
Veiem una peli? Jo en vull un tall de cada!


Bon profit!




COUS-COUS MARROQUÍ DE POLLASTRE I VERDURES

Ja fa un any i mig, a la feina vaig estar atenent a un grup de persones marroquines. Va ser una experiència molt enriquidora, tant a nivell professional com a nivell personal. Al principi hi havia certs problemes d'entesa per problemes idiomàtics, però mica en mica ens vam anar entenent entre tots.
Una de les tasques que vam fer, va ser a nivell d'intercanvi cultural; nosaltres explicàvem la realitat laboral, els costums, les tradicions i la cuina del nostre país, i ells (dic ells perquè eren tots homes) la realitat laboral, els costums, les tradicions i cuina del Marroc. O sigui que, culinariament parlant, nosaltres vam ensenyar-los a sucar el pa en tomàquet i a menjar calçots, i ells a fer cous-cous.


Jo els vaig prometre que provaria de fer-ne a casa i no s'ho van creure, però quan els vaig ensenyar les fotos del meu cous-cous van riure de valent.
La veritat és que a mi és un plat que m'agrada molt i que per tant volia compartir amb tots vosaltres al Tot fet a casa.

Ingredients per a quatre persones:
  • 250 gr. cous-cous
  • 300-400 gr. de pollastre desossat i sense pell (jo hi poso pit perquè és més magre).
  • 1 ceba tendra
  • 1 porro
  • 3 alls
  • 1 pebrot vermell
  • 2 pastanagues
  • 1 grapat de mongeta tendra
  • 2 carbassons mitjans
  • 1 tros de carbassa
  • 2 tomàquets madurs
  • pebre negre en gra
  • comí en gra
  • menta fresca
  • sal
  • oli d'oliva
La manera tradicional de preparar aquest plat és amb una "cous-cousera", i així mentre es van estofant el pollatre i les verdures es cou el cous-cous al vapor. Però jo no en tinc, o sigui que ho he fet a la cassola i el cous-cous a part seguint les indicacions del paquet.

Comencem rentant i tallant totes les verdures a trossets petits. Trossegem el pollastre.
Mireu quin goig, tants colors a les safates!


En una cassola hi posem l'oli i rostim el pollastre.


Quan estigui ros el retirem i el reservem.
En el mateix oli hi sofregim el porro, la ceba, l'all i el pebrot vermell.


Quan estigui una mica cuit (al cap d'uns cinc minuts) hi afegim les pastanagues i les mongetes i deixem que es coguin una mica.


Al cap d'una estoneta hi afegim la carbassa i el carbassó i repetim el mateix procediment d'abans.


Mentre es va coent, anem a preparar les espècies.
En un morter hi posem el pebre negre, el comí, una mica de sal i la menta fresca i ho xafem ben xafat amb la mà de morter.
La quantitat d'espècies dependrà de cadascú, inclús se'n pot eliminar alguna o afegir-ne alguna altra, això va gustos. Penseu que per exemple el comí és molt aromàtic i no a tothom li agrada. Per contra jo tinc un bon amic, en "Ramon del Clot", que als seus estofats no hi falta mai el comí. Jo sóc del parer de que els plats han d'anar ben aromatitzats però que no hi destaqui res en especial, que totes les aromes s'hi amalgamin.


Tornem a la cassola, que no se'ns cremi ni s'enganxi el sofregit de verduretes.
Ara toca afegir-hi els tomàquets, tornem a posar-hi el pollastre que teníem reservat, i la picada d'espècies.


Remenem bé i ho deixem coure uns altres cinc o deu minuts. Passada aquesta estona hi afegim aigua fins que quedi tot cobert, ho rectifiquem de sal, tapem la cassola i deixem que faci xup-xup uns vint minuts. Si veiem que hi se'ns queda sense suc, podem afegir-hi una mica d'aigua.


Mentre es cou l'estofat farem el cous-cous.
Jo el faig en una paella antiadherent seguint les instruccions del paquet.
Posem al foc la paella amb 250 ml d'aigua amb un raig d'oli d'oliva.


Quan arranqui el bull retirem la paella del foc i hi afegim els 250 gr. de cous-cous.


Ho remenem i ho deixem reposar 2 o 3 minuts. Hi posem trossets de mantega i ho tornem a posar al foc durant 2 o 3 minuts més, remenant amb una forquilla perquè ho s'hi facin grumolls.


El cous-cous més o menys ha de doblar el seu volum. I ja ho tenim a punt per a l'hora de servir.


Tornem a la cassola que això ja deu estar! Les verdures han d'estar cuites i l'estofat una mica caldós perquè al servir-ho el cous-cous s'impregni del suc de l'estofat.


Ummmm, quina olor!!! Ja està a punt per a servir.
A l'hora de posar-ho al plat, fem una muntanyeta al mig amb el cous-cous i hi posem estofat per tot el voltant. D'aquesta manera podem anar menjant-ho tot barrejat.


Quina pinta! I quina gana!
A casa aquest plat va tenir força èxit, i de tant en tant l'anem repetint. Jo el faig amb pollastre, perquè la primera vegada que el vaig fer em va semblar menys arriscat, la carn és més suau i a casa els hi agrada molt; però podeu fer-lo amb carn de xai o de vedella, com més us agradi.


Espero que ho proveu.
Bon profit!