CORTINA DE CÀPSULES DE CAFÈ

Per fi ja la tinc acabada!!! la cortina vull dir, i és que ha estat tot un procés que va començar deu fer un any o potser més, crec que un any i mig aproximadament.


La cortina que teniem a la porta de sortir a la terrassa estava fatal, s'havia de canviar, i jo em vaig entestar en fer-ne una TOT FET A CASA amb càpsules de cafè reciclades. El cas és que la cortina que ha d'anar a aquella porta no ha de ser només de fer maco. Estem a la muntanya, les temperatures són bastant extremes perquè a l'estiu fa calor però a l'hivern hi fa molt de fred, i a més ha de ser espessa perquè no hi entri l'aviram, sobretot les mosques i les vespes que n'hi ha a milers, jo no sé d'on en surten tantes.


I es clar tot va començar amb una crida col·lectiva a reciclar càpsules de cafè. Penseu que he arribat a associar a la gent amb el color de les càpsules. Per exemple la Laura és color cava, els meus pares i la meva sogra són granats, l'Asun és lila, el Ramon, la Susagna, la Lidia i tothom del Petit Món són blaus, i la Mercedes..., bé la Mercedes no és un color és un arc de Sant Martí dins de garrafes d'aigua, i sinó mireu!


Moltes gràcies a tothom que m'ha ajudat a reciclar càpsules, els qui he anomenat més amunt i els qui no, què són molts i segur que em deixaria algú!


Una feinada..., neteja les càpsules, deixa-les assecar, classifica els colors... Al final a casa em van dir o les càpsules o tu! I es clar, quin remei, vaig haver de parar de col·leccionar-les i  anar per feina.
Ah i una advertència no llenceu el marro per l'aigüera, al menys si en netegeu moltes de cop. Jo sempre havia sentit a dir que anava bé per a netejar les canonades, doncs a mi se'm van embossar i vam haver de desmuntar l'aigüera! Des de llavors el marro va a les escombraries.

Un cop netes vaig triar els colors que s'hi adeien amb la decoració del lloc on havia d'anar la cortina, i les vaig xafar comptant quantes en tenia de cada color.


Vaig aprofitar la fusta de la cortina vella i hi vaig adaptar els forats amb un filaberquí.


Calculant el diàmetre de les càpsules vaig veure que necessitaria 21 tires de 37 càpsules de llarg.
Les tires les vaig fer de cinta negra, perquè quedés més seriosa, però depenent d'on ha d'anar la cortina, de tires de colors també quedaria molt xula.


Vaig lligar les cintes per dalt fent-hi un nus.


Ja tenia l'estructura a punt, però no podia començar a enganxar-hi càpsules a la babalà. Aleshores, vaig crear una taula d'excel de 21 per 37, i com que sabia quantes càpsules n'hi havia de cada color dels escollits, hi vaig fer un possible disseny de com quedaria la cortina.

I som-hi, amb la pistola de silicona i anar fent, a cada quadret de la taula dues càpsules d'aquell color, enganxades l'una amb l'altra i la cinta pel mig.


Per tal de que quedés més espessa i no hi passin les mosques, les càpsules les vaig posar alternes, és a dir, on a una tira hi va càpsula a la següent hi va un espai, i al revés. Una tira comença amb una càpsula sencera i l'altre amb mitja, i al final de la filera igual. Ho veieu?


I així anar fent, anar fent...


Amb paciència i estirada per terra fins al final.

I el dia que decidim anar a Prades a penjar-la perquè estem sense cortina, ja fa bon temps i entraran les mosques i les vespes, ja no podem allargar-ho més que estem al cap de setmana del 27 i 28 d'abril, resulta que ens llevem i...tatxant!!!


Tot nevat!


Això sí que no ens ho esperàvem, i més quan la tarda anterior havia fet solet i tot.
Bateig oficial de la cortina de càpsules amb neu!


I aquí la teniu 1554 càpsules en forma de cortina. Quanta cafeïna!!!


Què us sembla? Us agrada?

COCA MONTSERRATINA

Ja fa dies que buscava uns postres típics per a celebrar el dia de la nostra patrona, la Mare de Déu de Montserrat, i no hi havia manera. Fins i tot vaig buscar al web del Gremi de Pastissers i tampoc, en el Calendari Pastisser salten del dia de Sant Jordi al primer diumenge de maig, dia de la mare.

Estic disgustada, no hi ha dret, perquè el patró ha de tenir un pastís i la patrona no? Ja sabeu que a mi m'encanta Sant Jordi, i durant aquest dies hem fet moltes roses al bloc, però per a mi la patrona no és menys, i també volia celebrar-ho.

Vaig pensar, si no en trobo cap me'l invento jo i el patento. Però al final, després de molt buscar i gairebé rendir-me, vaig trobar la recepta de la Coca Montserratina!!! Em va fer molta il·lusió, la Mare de Déu de Montserrat té una coca!


Un cop trobada la coca, en vaig veure varies versions, però em vaig quedar amb la del bloc La cuina de sempre, i aquí la teniu.


Ingredients:

  • 500 g. de farina de força
  • 200 ml. d'aigua
  • 1 ou
  • un pessic de sal
  • 25 g. de sucre (jo la propera vegada en posaré més, perquè m'agrada més dolça)
  • 35 g. de llard
  • 50 g. llevat premsat (el venen als supermercats a la secció dels iogurts i les mantegues)
  • una culleradeta d'estracte de vainilla
  • colorant
  • un ou batut per a pintar la coca
  • sucre per a tirar pel damunt


Elaboració:

Si fem la massa a mà, farem un volcà amb la farina i dintre hi afegirem l'ou, el sucre, el colorant, el llard, la vainilla, la sal i el llevat dissolt en l'aigua. Ho amassem fins que la massa agafi consistència i quedi elàstica.
Jo aquest cop he fet servir la batedora amb les varetes d'amassar. No les havia utilitzat mai i ha sigut tota una experiència.


Mireu com ha quedat!


Un cop feta la massa la partim en quatre trossos més o menys similars per a fer quatre coques.


Les anem estirant amb el corró...


... les posem amb paper del forn a la safata (jo n'he posat dues a la safata i dues a la reixa)...


... i amb el forn apagat, les deixem dintre durant 3 o 4 hores per tal de que la massa pugi.


Un cop han llevat, amb molta cura perquè no baixin les pintem amb l'ou...


... hi afegim sucre pel damunt...


... i ara sí, cap al forn calent a uns 190 graus durant uns 20 o 25 minuts.
I aquí les tenim!


Coques Montserratines amb xocolata per a berenar, perquè es mengen amb xocolata desfeta o amb una bona presa de la xocolata que us agradi, a mi ben negre. Què bones!


Ara ja podem celebrar el dia de la Mare de Déu de Montserrat com cal!

COOKIES DE SANT JORDI

Ja estem a les portes de Sant Jordi, el cavaller patró de Catalunya, tant valent i entregat que va salvar a la princesa de morir a les mans del drac.
Però no oblidem a la princesa!!! Ella també va ser valenta! Li va tocar per sorteig ser el dinar del drac i no va dir:
- "Ah, com que sóc la filla del rei jo no hi vaig, que hi vagi una altra donzella que sinó aquest reialme es queda sense princesa!"
Noooo! Sense dir res es va acomiadar i se'n va anar cap on era el drac. Però va tenir la sort de que passava el cavaller Jordi i la va salvar.


Com que a mi m'encanta la llegenda he fet cookies temàtiques de Sant Jordi. Us passo la recepta per a unes 40 galetes (a mi me la van passar per a fer-ne el doble però no acabes mai, vosaltres mateixos, depen de la quantitat que en necessiteu).

Ingredients per a la massa:

  • 250 g. de farina
  • un pessic de sal
  • 125 g. de mantega a punt de pomada
  • 125 g. de sucre
  • un pessic de llevat
  • 1 ou
  • aroma al gust (jo hi he posat canyella en pols)

Preparació:

Barregem tots els ingredients i els amassem amb les mans. Un cop quedi homogeni en fem un xurro i el filmem per a posar-lo a la nevera una estona i poder treballar millor.


Al cap d'una estona tallem la massa en dos trossos. Un el tornem a la nevera mentre treballem amb l'altra meitat. Estirem la massa amb el corró fins que tingui un mig centímetre de gruix, i amb els talladors de pasta ja podem fer les galetes. Jo ho faig sobre un paper del forn per què no s'enganxi.


Avui com que són galetes de Sant Jordi he triat el tallador de roses, el drac i el cor.
Preescalfem el forn a 200 graus. Ho posem a la safata del forn amb un paper i ho coem uns 8 minuts. Encara que estiguin blanquetes traieu-les per què sinó es cremen de sota i queden molt eixutes.


Un cop a fora deixeu-les refredar en una reixa. I ja estan! Bé ja estan cuites i a punt per a menjar o per a decorar. A mi m'agraden molt com queden així. Mireu les roses...

... i els cors i els dracs.


Mentre es refreden prepararem la glassa per a guarnir-les.

Ingredients:
  • 2 clares d'ou
  • 250 g. de sucre glass
  • una culleradeta de suc de llimona o de vainilla
  • aigua per si ens queda molt espès

Preparació:

Muntem les clares a punt de neu i hi anem afegint el sucre. Un cop fet hi afegim un rajolí de llimona.

Repartim la glassa en tasses. Tantes tasses com colors volem fer i en cada una hi posem el colorant amb gel. Reserveu-ne una mica de blanca per si necessiteu aquest color o s'acaba algun dels que heu triat.



Jo ho faig en pla TOT FET A CASA total, per què ni tinc tants broquets, ni mànegues, ni biberons com colors. O sigui, que pinto el fons de les cookies untant-les amb un ganivet i els detalls amb paciència amb pals de pinxo com si fossin pinzells. A més normalment al final sempre s'afegeix algú de casa que vol pintar a la seva manera una rosa, un cor o un drac per a regalar a algú especial, o escriure'n algun missatge. Ah i als nens els agrada molt decorar les galetes!

Aquesta part m'encanta, de fet sembla que estigui a l'EGB a classe de pretecnologia pintant amb les temperes!!!


Primer hi faig la capa de sota i les deixo assecar una mica, i després ja els hi faig els detalls amb el pal de pinxo.


Si voleu hi podeu posar pel damunt fideus de colors, cors de sucre o el que hi volgueu, això sí quan encara estiguin humides, sinó no es quedarà enganxat. Veieu els cors?


Les deixem assecar unes 3 o 4 hores...


... i ja les tindrem a punt.


Els dracs m'encanten. Com que ningú que conec n'ha vist mai cap, els pots fer com vulguis i del color que vulguis, i segur que no t'equivoques! Els he fet de color groc, verd, blau, blanc, rosa...


Les roses sí que si són per Sant Jordi ha de dominar el vermell!


I els cors de lo més enamorats que trobem!


Aquestes galetes les podeu fer sempre que volgueu i amb el tema que trieu. Per Nadal en vaig fer de grèvols i avets per a regalar amb bossetes de cel·lofana i van quedar força bé. O a l'estiu en vam fer amb la font de Prades per al sopar de postres, les teniu a l'entrada del Pastís de Pinya. Vosaltres mateixos, però penseu que volen temps per a decorar, i sinó que us ho expliquin el meu germà i la meva cunyada, que em van demanar la recepta per fer-ne i eren les tantes de la nit i m'enviaven WhatsApps de que encara estaven decorant galetes!

Si en feu pengeu les fotos al Facebook del TOT FET A CASA que les veurem!

BON SANT JORDI!!!

ROSA GRAN DE CÀPSULES DE CAFÈ RECICLADES

Ja vam fer una rosa amb càpsules reciclades, de fet el títol de l'entrada era Rosa petita de càpsula de cafè reciclada, i suposo que en aquell moment us vareu preguntar perquè posava petita, doncs per què aquesta és la gran.


Per tal de fer-la necessitem tres càpsules de diferents colors, però mirant que el contrast quedi bé. Jo he escollit negre, granat i rosa.


El primer pas es xafar-les. Podeu picar-les amb un martell, la mà de morter o alguna cosa similar però lo més pràctic és posar-hi la fusta de tallar de la cuina a sobre i fer força avall.
Un cop xafades n'hem de deixar una tal qual, en aquest cas serà la negra, i a les altres dues talla'ls-hi les vores. El vol del color granat serà més ample, i el del rosa més estret i serà el centre de la flor.


Amb unes alicates li donem una mica de forma de pètals a la càpsula sencera.


I amb les altres també i a més a més les hem d'enrotllar com fent un espiral.


Un cop ho tenim ja podem enganxar-ho. Recordeu que com que és metall millor fer-ho amb pegament de dos components.


La tira granat primer, i després la rosa.


Ja la tenim, podem fer-la servir per a una agulla de pit...


...un anell...


...un penjoll, o lo que volgueu.

De totes maneres us aconsello que hi poseu un tros de feltre enganxat al darrere per evitar enganxades a la roba o esgarrinxades a la pell, com ja us vaig dir quan vàrem fer la Rosa petita de càpsula de cafè reciclada o el Penjoll Vintage de càpsules.


Ja tenim una altra rosa!!!