COOKIES DE XOCOLATA

Hi ha dies que tens un sopar o un dinar amb bona companyia i que saps que serà d'aquells d'anar fent, dels que no tens pressa per acabar, dels que vas xerrant i allargant la sobretaula amb un cafè, un altre, una copeta, i unes galetes de xocolata per anar picant. És en aquestes ocasions quan us recomano que tingueu apunt les Cookies de xocolata.


Ingredients:
  • 500 g. de farina
  • un pessic de llevat
  • un pessic de sal
  • aroma al gust (jo hi he posat canyella en pols)
  • 250 g. de mantega a punt de pomada
  • 250 g. de sucre
  • 2 ous
  • xocolata de postres tipus fondant per a guarnir

Preparació:

En un bol tamisem la farina, la sal, el llevat i la canyella.


Hi afegim els ous, el sucre i la mantega a punt de pomada.


Barregem tots els ingredients i els amassem amb les mans. 


Un cop quedi homogeni en fem un xurro i el filmem per a posar-lo a la nevera una estona i poder treballar millor.


Agafem un tros de la massa i l'estirem en una taula ben enfarinada amb un corró procurant que tingui el mateix gruix per tot arreu, un mig centímetre.


Amb els talladors de galetes anem fent les cookies. Podem fer diverses formes utilitzant varis talladors, i així queden més divertides.


Jo aquesta vegada he fet papallones, quadrats, rodones, estrelles, núbols i cors.


Anem fent fins a acabar tota la massa i les anem col·locant en una safata on prèviament hi haurem posat paper de forn.


Les hem de posar separades perquè al coure's creixen una mica i podrien quedar enganxades les unes amb les altres.
A més a més la safata del forn ha d'estar freda, perquè si no es desfan una mica abans de que tinguin temps de coure's i les formes no queden tan maques. O sigui que heu de fer varies fornades, com sol passar, procureu que la safata es vagi refredant.


Les enfornem uns 8 minuts amb el forn preescalfat a 200 graus.
Tal i com us aconsellava en l'entrada de les Cookies de Sant Jordi, traieu-les encara que estiguin blanquetes, que sinó es torren de sota i a més us quedarien molt eixutes.
Les deixem refredar en una reixa i mentre prepararem la xocolata.


Tallem la xocolata a trossos petits, la posem en un bol i la fonem al microones anant en compte de que no es cremi. Remenem amb una cullera perquè s'acabi de desfer tota i ja hi podrem anar sucant les galetes.


Unes quantes les he sucades per la meitat i les he anat deixant en un paper de forn perquè es refredi la xocolata i s'endureixi.


I les altres les he col·locades en un paper i sucant una forquilla a la xocolata les he anant esquitxant pel damunt simulant ratlles.


Les deixem reposar per tal de que la xocolata s'endureixi i ja les tindrem.


Ens n'han sortit unes quantes! Quina olor i quina pinta, mare meva!!!



Ara ja només ens falta la companyia i anar fent!


Bona sobretaula!!!


PASTÍS D'ESTIU AMB ENCIAM I TONYINA

Aquest dies d'estiu que s'organitzen revetlles, sopars amb amics i família, trobades de "jo porto", o perquè senzillament ens ve de gust, us recomano aquest Pastís d'enciam i tonyina.

La veritat és que a casa sempre l'hem fet, la mare, la sogra, la tieta, la cunyada... i la recepta ha anat d'una banda a l'altra i segur que ha patit variacions. Però com que normalment és per a compartir, us recomano que anem sobre segur amb ingredients molts bàsics i així sorprèn i agrada a tothom.


Ingredients:
  • pa de motlle sense crosta
  • maionesa (la podeu fer o de pot)
  • tomàquet sofregit (el podeu fer vosaltres o del que venen preparat)
  • tonyina de llauna amb oli d'oliva
  • enciam
Les quantitats dels ingredients dependrà de lo gran que sigui el pastís. Depenent de si som molts o pocs jo el faig en un motlle o un altre, més gran o més petit.

Comencem posant el pa en el motlle que haguem escollit, que pot ser rodó, quadrat o de la forma que vulgueu. En aquest cas era rodó i desmotllable, però no cal que ho sigui i a l'hora de desemmotllar, ho farem posant-lo cap per avall, com un flam.


Hem de procurar que no hi quedin espais buits, o sigui que anirem fent trossets de pa a la mida del forat que ens queda per omplir.
Una vegada tot cobert, hi farem una capa fina de tomàquet sofregit.



De vegades el sofregeixo jo, però si tinc pressa i vaig curta de temps, el poso de pot, que n'hi ha algun que tot i que és una mica més car que d'altres, és força bo.


A continuació hi posem una capa de tonyina amb oli d'oliva. Us aconsello que escorreu una mica l'oli de la tonyina i que les capes de salsa no siguin molt gruixudes, que sinó us quedarà molt empalagós.


Una vegada feta la capa de tonyina, en fem una de maionesa. Aquí també la podeu fer vosaltres o ja comprar-la feta, això sí, que sigui bona o la que us agradi.


Hi fem una altra capa de pa de motlle al damunt...


... repetim l'operació, és a dir, salsa de tomàquet, tonyina i maionesa, i acabem amb una capa de pa de motlle.
Pressionem al damunt amb les mans, ho filmem amb paper transparent per tal de que no se'ns assequi, i ho posem a la nevera unes hores perquè agafi consistència. Si voleu ho podeu fer la vigília i acabar-ho de guarnir al moment.


Passades unes hores i quan ja hagi agafat consistència, desemmotllem el pastís. Us aconsello que primer hi passeu un ganivet per les vores i així serà més fàcil.
Ja us he dit més amunt, que si el motlle és normal, podeu tombar-lo cap per avall com si fos un flam.


I ara només queda guarnir-lo.
Per tal de no embrutar el paper de blondes o el plat de servir, podeu posar-hi al voltant unes tires de paper d'alumini o de forn i després ja el retirarem amb compte.

Agafem unes cullerades de maionesa i de salsa de tomàquet que haurem reservat prèviament i ho barregem en un vol.


I ja hi podem fer una capa fina pel damunt de tot el pastís.


Tallem l'enciam a trossets molt petits i l'anem posant pel damunt de la salsa.


I ja està! Bé jo he fet una rosa enrotllant la pell d'un tomàquet perquè quedés més bufó, però aquí ja va a gustos.


Abans d'acabar, uns quants consells:
  • Feu les capes fines que sinó enfarfegarà molt
  • Podeu farcir-lo amb més ingredients (gambetes cuites, surimi, pebrot, olives...) però ja és més arriscat perquè no agraden a tothom.
  • Per desemmotllar-lo passeu un ganivet entre el pastís i el motlle i serà més fàcil.
  • Tingueu-lo a la nevera fins a l'hora de servir.
  • I bon profit!



Us recomano que el proveu de fer, la gent es sorprèn de lo bo i senzill que és. I sempre hi ha algú que en demana la recepta!!!


LLUMS DE CORDILL

Necessitava unes làmpades noves i no en trobava cap que m'agradessin. O no eren rústiques, o eren massa petites, o massa grosses, o horroroses, o no s'hi adeien... Bé, i si m'agradaven, eren molt cares i no les comprava. En fi, que per una cosa o una altra seguíem sense làmpades.
Però no penseu que no ens hi veiem! En un cantó hi havia una bombeta nua, de les d'abans, això sí que era rústic... I a l'altra banda, una làmpada que no ens agradava gens i que sempre dèiem que l'havíem de jubilar.

Però aquest estiu, a part de vacances, he fet uns llums rústics, fàcils, barats, que no són d'impressió, però que de ben segur que estan molt millor que el muntatge que hi teníem.



Recordeu els guarniments de Boles amb llums que vam fer per Nadal? Doncs seguint la mateixa tècnica he elaborat aquests fantàstics llums pel sostre de casa.

Us explico com els podem fer començant pel material que necessitem:
  • cordill de la mida que vulguem
  • cola blanca
  • aigua (el doble que de cola)
  • globus grans i rodons
  • pinzell
  • tisores
  • cinta adhesiva
  • diaris
  • plat i retolador permanent
  • portalàmpades
  • bombetes


Comencem posant el diari damunt de la taula per no embrutar-la.
Inflem el globus tant gran com vulguem que sigui el llum. Un cop inflat, marquem utilitzant un plat  i el retolador (que millor que sigui permanent), l'obertura aproximada que volem que tingui la làmpada perquè hi passi la llum de la bombeta.


Ho farem per la part on hi hem fet el nus al globus, ho veieu? Podeu utilitzar el plat de la mida que us vagi bé, en el meu cas era de postres.


Una vegada tenim el globus marcat, enganxem amb la cinta adhesiva el començament de la troca de cordill perquè no se'ns escapi i comencem a enrotllar-lo pel globus.


Enrotllem, enrotllem, enrotllem, voltes i més voltes amb una mica de gràcia, procurant repartir el cordill per tot arreu. Bé menys per la part que hem marcat amb el retolador.


Podem fer-lo tant espès com ens agradi, només cal que parem d'enrotllar cordill, o seguim una mica més. Si s'acaba la troca, dissimulem el final del cordill amagant-lo entre el globus i els altres cordills ja posats, i seguim amb la següent troca subjectant el principi del cordill entre el que ja hi ha enrotllat.

Quan ja estem, posem la cola blanca en un recipient i hi afegim més o menys el doble d'aigua i ho remenem bé amb el pinzell perquè es dissolgui.


Amb aquesta barreja de cola blanca i aigua anem pintant tot el cordill del globus procurant que quedi tot ben xop. Si s'acaba la cola, n'afegim més, la tornem a barrejar amb aigua i seguim pintant.

Una vegada ben pintat de cola, ho hem de deixar assecar. Jo ho he penjat de l'estenedor i no ho he tocat fins que el cordill estava ben eixut i dur com una pedra.


Aquí no es veu gaire bé el forat que he deixat sense cobrir, però com que he fet tres llums, en aquest altre sí que es veu bé.


I ja ho tenim això!!! Ara només ens falta petar el globus, retirar-ne les restes i posar-hi un portalàmpades.


Els meus són de l'Ikea, ei que consti que no hi tinc comissió!, però eren barats, fàcils de col·locar i feien el fet. De totes maneres si en teniu uns altres cap problema.
Si veieu que pel forat de dalt, per on hem estès el globus, no us passa el portalàmpades, podeu separar una mica el cordill anant en compte i llestos.
Ja només ens queda penjar els llums i posar-hi les bombetes!



Fan goig oi?
Com que eren de varies mesures, els he penjat a diferents alçades, i han quedat força lluïts.


Us animeu a fer-ne? Vinga que no són gens complicats.